Dins les activitats de l'ACJD emmarcades en la recuperació de la Memòria Històrica venim realitzant unes jornades que aquest any versaran sobre el paper de les dones durant la guerra civil i la dictadura franquista, amb l'objectiu de recordar i recuperar l'important paper d'aquest col·lectiu en la lluita contre el feixisme.

Considerem que és un deure reivindicar la memòria de la dona i la seva lluita per la llibertat, la igualtat i els drets que els van arrebassar.
No solament per l'inexplicable silenci per part de molts especialistes, sinó per la necessitat de considerar objectivament el seu protagonisme, la vàlua de la seva lluita i el patiment de la repressió més ferotge del franquisme: desaparicions, execucions, presons, tortures, segrest dels seus fills, vexacions, violacions, humiliacions de tot tipus i mort. I malgrat tot aixó, la dona en aquells dificils anys va seguir lluitant a les muntanyes o no va deixar de constituir sempre el "pal de paller" de l'estructura familiar, cuidant dels fills o dels homes de la familia empresonats.

Volem donç, amb aquestes Jornades, retre un homenatge a totes les dones que van lluitar a la guerra i a la clandestinitat contra el feixisme. Volem recuperar la memòria històrica d'aquest col·lectiu, que per diverses raons ha estat injustament silenciada, manipulada i fins i tot tergiversada pel nacional-catolicisme dels guanyadors.

Es tracta d'un deure democràtic el de recuperar la memòria d'aquest col·lectiu que va patir més que ningú, no sols per la repressió directa, sinó pel que van fer als seus estimats.

Amb la involució franquista, la dona va perdre els drets conquerits amb la República: Dret al vot, divorci, abortament, accés a l'educació, a la cultura, dret a disposar dels seus bens i de la seva persona sense permis marital, etc. Per aixó, la dona es va incorporar a la guerra i va lluitar a la clandestinitat contra tot el que significava el franquisme en el retrocés de la conquesta dels drets.

La dona no podia accepta la nova concepció que el nacional-catolicisme i la Secció Femenina de la Falange havien ideat per elles, per aixó va lluitar contra la dictadura feixista fins el final.

• A les presons creant families de solidaritat tan fortes que mai van ser derrotades.
• En llibertat, van ser "l'alma mater" del "socorro rojo" i de la solidaritat amb els empresonats.
• Com a dona del maquis, va viure amb dignitat la presó i la tortura.
• Com a mare va patir de manera extrema amb el segrest i desaparició dels seus fills petits, la seva mort prematura per les condicions infrahumanes de les presons.

Aquestes son les raons per les que creiem que és un deure democràtic dedicar aquestes Jornades a la recuperació de la Memòria Històrica de la dona lluitadora.

Dentro de las actividades de la ACJD, enmarcadas en la recuperación de la Memoria Histórica, venimos realizando desde el 2004 unas Jornadas, que este año versarán sobre el papel de las mujeres durante la guerra civil y la dictadura franquista, con el objeto de recordar y recuperar el importante papel de este colectivo en la lucha contra el fascismo.

Consideramos que es un deber recuperar la memoria de la mujer y su lucha por la libertad, la igualdad y los derechos que le fueron arrebatados. Y ello, no solo por cuanto inexplicablemente ha sido silenciada por muchos especialistas en estos temas, sino por considerar que objetivamente su presencia y su lucha fue especialmente valiosa e importante, sufriendo lo mismo que los hombres la represión feroz del franquismo, padeciendo desapariciones, ejecuciones, cárceles, torturas, robos de sus hijos o muertes por inanición , vejaciones, violaciones y humillaciones de todo tipo. Y a pesar de todo ello, la mujer en aquellos difíciles años, constituyó siempre el “pal de paller” de la estructura familiar, cuidando a los hijos o de los hombres de la familia encarcelados o luchando en los montes.

Queremos, pues, con estas Jornadas, rendir un homenaje a todas las mujeres que lucharon en la guerra y en la clandestinidad contra el fascismo. Queremos recuperar la memoria histórica de este colectivo, que por una razón u otra ha sido injustamente silenciado, cuando nó manipulado y tergiversado por el nacional-catolicismo de los vencedores.

Con la involución fascista, la mujer perdía los derechos que había conquistado con la Republica: derecho al voto, divorcio, aborto, acceso a la educación, a la cultura, derecho a disponer de sus bienes y de su persona sin permiso marital etc. por ello la mujer se incorporó a la guerra y luchó en la clandestinidad contra todo lo que significaba el franquismo de retroceso en la conquista de sus derechos.

La mujer no podía aceptar la nueva concepción que el nacional-catolicismo y la Sección Femenina de Falange, habían ideado para ellas, así que luchó contra la dictadura fascista hasta el final:

• En las cárceles creando familias de solidaridad, tan fuertes que nunca fueron derrotadas por las carceleras.
• En libertad, fueron el “alma mater” del socorro rojo y de la solidaridad con los encarcelados.
• Como cabeza de familia, fueron las depositarias de las virtudes de la familia, las cuidadoras de los hijos y el sostén de sus hombres encarcelados.
• Como mujer del maquis, sufrió con entereza, la prisión y la tortura.

Estas son la razones por las que creemos que es un deber democrático dedicar estas Jornadas a la Recuperación de la Memoria Histórica de la mujer luchadora.

Projecció dels Documentals: "Neus Català, la veu de la consciència", de Montse Armengou i "Camino de libertad" de Lisa Berger.

Debat posterior amb les directores.

Amb la col·laboració de:

• ZINHEZBA Associació Cultural