Els Maquis; una perspectiva des de la Memòria Històrica

Los Maquis; una perspectiva desde la Memoria Histórica

El pacte de silenci que va caracteritzar la Transició política al nostre país en relació als crims de la dictadura franquista, es va anar trencant gràcies a la pressió política cada cop més forta de la societat civil i dels moviments memorialistes, fins a convertir-se en un clam imparable durant la legislatura del Partit Socialista de Rodríguez Zapatero, exigint als polítics i al Govern una llei de memòria històrica que no fos una llei de punt i final. Una llei que reculli els principis de "veritat, justícia i reparació" que es venien reclamant per a totes les víctimes del franquisme. Entre aquestes víctimes, les més oblidades i malmenades són, sens dubte, els guerrillers, els últims soldats de l'exercit republicà que, traïts i abandonats a la seva sort, van continuar lluitant en defensa de la llibertat i contra el nazisme fins l'any 1952. Mentre a tots els països democràtics europeus es fa un merescut homenatge a tots aquells que, des de la clandestinitat, lluitaven amb les armes a la mà contra l'ocupació nazi tot considerant-los  com a veritables lluitadors per la llibertat i la democràcia, al nostre país encara hi ha un silenci vergonyós. La Llei 52/07 de la memòria històrica del 26 de desembre, només dedica a aquests lluitadors una menció expressa en el preàmbul:  "Es la hora, así, de que la democracia española y las generaciones vivas que hoy disfrutan de ella, honren y recuperen para siempre a todos los que directamente padecieron la